El Parlament ha tramitat, sense cap esmena en contra, la proposició de llei de Junts que permetria a les comunitats de propietaris iniciar procediments judicials contra habitatges ocupats quan “alterin la convivència, l’ordre públic o es posi en perill la seguretat o la integritat de l’immoble” manifestava la portaveu del grup Mònica Sales. La iniciativa habilitaria la sol·licitud de mesures cautelars, inclòs el desnonament. Per a fer-ho, es planteja modificar el llibre cinquè del Codi Civil i la llei de l’habitatge de 2023. El text registrat, en consonància amb la proposta feta pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, és similar a la que van presentar la passada legislatura, que en el punt de les comunitats de veïns va ser tombat per una majoria de la cambra el febrer de 2023.
De la mateixa manera que els ajuntaments poden iniciar procediments judicials contra ocupacions, la proposició de llei de Junts planteja que s'”habiliti” les comunitats de propietaris a actuar en aquests casos en substitució d’aquest “i en les mateixes condicions“. Ho podrien fer quan no ho faci el propietari i tinguin lloc “activitats o actes contraris a la convivència normal en la comunitat o que malmetin o facin perillar l’immoble“, així com activitats prohibides expressament pels estatuts, la normativa urbanística o la legislació vigent.
En aquest sentit, el document recull que la presidència de la comunitat, a iniciativa pròpia o a petició d’una quarta part dels propietaris, “ha de requerir fefaentment a qui els faci que deixi de fer-los“. I si els requerits “persisteixen, “la junta de propietaris pot exercir contra els propietaris i els ocupants per a fer-la cessar“. S’hauria de tramitar “d’acord amb les normes processals corresponent“, i la demanda hauria d’anar acompanyada del requeriment i el certificat de l’acord de la junta de propietaris.
La proposta del partit de Puigdemont també estableix que “la comunitat de propietaris podrà sol·licitar la mesura cautelar de cessament o altres que fossin necessàries per a l’efectivitat del procés declaratiu, inclosa la de desallotjament del bé immoble“.
Finalment, sobre aquest punt, la iniciativa recull que “la comunitat té dret a indemnització pels perjudicis que se li causin i, si les activitats prohibides continuen, a instar judicialment a la privació de l’ús i gaudi de l’element privatiu per un període que no pot excedir els dos anys“.
Incompliment de la funció social
En la mateixa línia, la reforma de Junts també recull la modificació dels articles 5 i 41 de la llei d’habitatge per a incloure com a incompliment de la funció social de la propietat el fet que grans tenidors “no iniciïn les accions de desnonament en supòsits d’alteració de la convivència, de l’ordre públic o es posi en perill la seguretat o la integritat de l’immoble“. I afegeix “com a ús anòmal dels habitatges el fet de mantenir la desocupació permanent i injustificada dels habitatges“.
